Comunes populars (Xina)

Les comunes populars (en xinès: 人民公社; en pinyin: rénmín gōngshè) va ser la regió administrativa de més rang (de tres possibles) de les zones rurals de la República Popular de la Xina durant el període de 1958 a 1983, quan van ser substituïdes pels municipis. Les comunes, les unitats col·lectives més grans, tenien funcions governamentals, polítiques i econòmiques, i es dividien en brigades de producció i equips de producció.

Les comunes populars van néixer durant l'època del Gran Salt Endavant, amb el qual Mao Zedong pretenia realitzar la transició del socialisme al comunisme, forçant-ne la creació arreu del territori, afectant a uns 500 milions de persones, i portant la producció industrial, sobretot l'acer, de les ciutats al camp. Mao també va voler mobilitzar els camperols per dur a terme grans projectes d'aigua durant les temporades d'hivern per millorar la productivitat agrícola.

Les comunes no van ser només una organització de producció, sinó també un govern de base on el nucli principal és l'equip de producció. Les comunes rurals pertanyien formaven part del sistema d'economia planificada rural.^[1] Amb l'establiment de l'economia de mercat i la seva desintegració, les comunes foren reemplaçades per districtes administratius municipals, i el moviment a favor de les comunes va fracassar. Durant aquest període l'obertura, l'economia rural de la Xina i la vida dels camperols no van millorar substancialment, però es van produir problemes greus, quan els camperols van perdre la propietat dels mitjans de producció (terres i fàbriques), que va perjudicar greument l'entusiasme dels agricultors per la producció.^[2]